Característiques de la teoria
El connectivisme és una teoria del coneixement (A kind of knowledge theory) que analitza l'impacte de les TIC en la nostra societat per tal d'integrar-les en l'ensenyament. El concepte de xarxa pren molt importància. Per tant, el Connectivisme el podem definir com na teoria de l'aprenentatge per a l'era digital. Les xarxes permeten establir relacions i crear espais d'intercanvi entre persones, grups i institucions de tot arreu per tal de desenvolupar una millor educació. La teoria connectivista parla de learning things, és a dir, d'entitats entre les que s'estableixen connexions. Dues entitats estan connectades quan una pot canviar l'estat de l'altra. Per tant poden considerar-se learning things: individus, ordinadors, grups, comunitats i societats. Per aquest motiu, les xarxes són importants no només en l'àmbit educatiu, sinó també en tots els aspectes de la societat.
Dins d'aquest context, les principals característiques que hauria de tenir una xarxa educativa haurien de ser: accessibilitat, adaptabilitat, flexibilitat, horitzontalitat i adaptabilitat. El Connectivisme concep l'aprenentatge com una activitat col·laborativa. Com que el coneixement està en en xarxa, els alumnes han de ser capaços de buscar-lo interactuant amb els diferents membres de la comunitat d'aprenentatge. Per tant, el connectivisme ens permet afavorir processos de gestió i treball de la informació a més de l'aprenentatge conjunt entre els alumnes.
Els principis del connectivisme són els següents:
- L’aprenentatge i el coneixement es recolzen en una gran diversitat de conceptes i idees.
- L’aprenentatge es considera un procés de connexió entre diferents nodes o fonts d’informació especialitzades per tal d’anar creant una xarxa d’informació.
- L'aprenentatge és un procés que té lloc en diferents contextos que no es troben necessàriament sota el control de l'individu.
- Per facilitar l’aprenentatge és necessari nodrir i mantenir actualitzades les connexions de forma constant. D'aquesta manera s'adquireix una nova informació deixant obsoleta les anteriors.
- La presa de decisions és un procés d’aprenentatge per sí mateix.
- El coneixement pot ser extern a l’ésser humà.
- Capacitat per distingir la informació important de la que no ho és.
- La importància donada a una informació pot variar amb el temps.
Diferències amb les altres teories
El Connectivisme combina elements de diferents teories de l'aprenentatge, les estructures socials i les noves tecnologies de la informació. La principal diferència que els autors proposen, en comparació amb altres teories, és que el centre de l'aprenentatge està "fora" de l'individu. Les altres teories del coneixement estan fonamentades en teories psicològiques que no són suficients per entendre la forma com integrem el coneixement. Aquest no està format per "oracions" sinó per connexions i interaccions entre diferents entitats. El Connectivisme pretén descriure com es produeixen aquestes connexions i com es desenvolupen. En aquest context, aprendre a valorar allò que s'aprèn, la necessitat d'avaluar la necessitat d'aprendre, la capacitat de sintetitzar i reconèixer diferents tipus de connexions són habilitats que adquireixen una importància molt rellevant i s'han de fomentar.
Principals autors
Els dos autors més representatius d'aquesta teoria són George Siemens i Stephen Downes. El connectiviste s'ha desenvolupat a partir dels seus anàlisis sobre les limitacions de les considerades teories tradicionals d'aprenentatge. Pretenen explicar l'efecte de la tecnologia sobre els diferents aspectes de la nostra vida. Ambdós coincideixen en assenyalar que el Connectivisme suposa una millor adaptació dels estils cognitius propis de l’aprenentatge tradicional al nou "ecosistema digital"
George Siemens
George Siemens va desenvolupar el seu plantejament a partir de les limItacions que trobava en les teories del Conductisme, Cognitivisme i Constructivisme. Va presentar el Connectivisme com la teoria de l'ensenyament-aprenentatge més adient per a l'era digital. Per a Siemens, el Connectivisme es fonamenta en la interacció entre les persones i les noves tecnologies, en les xarxes de connexions i en l'actualització continua de la informació. El Connectivisme ha integrat els principis de les teories del caos, la xarxa, la complexitat i les teories d’autorganització, creant així, el que Siemens anomena "aprenentatge ecològic".
Stephen Downes
Per aquest autor, el coneixement està format per un conjunt de connexions i interaccions. Per tant, l'aprenentatge consisteix en l'habilitat de cada persona per construir i moure's entre aquestes xarxes. Ell mateix ho explica en el vídeo següent:
Video streaming by Ustream
Objectius educatius que es planteja
L'objectiu principal de les activitats d'aprenentatge connectivistes és mantenir actualitzada la informació i el coneixement de cada individu. Tenint en compte això, els objectius educatius que es planteja es podrien resumir en:
- Crear, mantenir i utilitzar el flux d’informació.
- Saber distingir la informació important de la que no ho és.
- Reconèixer quan una nova informació altera les decisions anteriors.
Rol de l' estudiant
L'enfocament connectivista està centrat en l'estudiant ja que pretén que cada alumne crei una xarxa d'aprenentatge d'acord amb els seus interessos i necessitats personals. Per aquest motiu, l'estudiant se situa al centre del procés d'aprenentatge. Autonomia es el concepte clau a l'hora de parlar del rol de l'estudiant. Aquest cal que defineixi com serà el seu procés aprenentatge i iniciar la recerca del coneixement. Serà clan el desenvolupament de les habilitat necessàries per distingir les connexions que s'estableixen entre els diferents coneixements. L'aprenentatge dependrà de com un estigui connectat amb els altres i de les connexions que s'estableixin entre ells. L'alumne buscarà nous continguts però també n'aportarà al grup ja que per conèixer cal fer connexions i per aprendre cal construir xarxes.
Interacció entre estudiants
L'aprenentatge serà més eficaç a mesura que existeixen més connexions entre estudiants a la xarxa de coneixement. Aquí es veu la importància de la interacció entre estudiants. En aquests nou escenari, el treball col•laboratiu i el feedback entre els diferents participants del procés d'aprenentatge es la clau. Destacar que el treball en grup pot arribar a ser molt gratificant ja que genera intercanvi d'opinions que ajuden a relacionar coneixements d'uns alumnes amb els dels altres.
Rol del docent
El rol del docent és el d'acompanyant del procés d'ensenyament-aprenentatge. Esdevé uns dels nodes especialitzats de la xarxa de coneixement de l'alumne. El docent no transmet informació ja que no té el coneixement, llavors...quin serà el seu paper? Doncs s'encarregarà de donar a conèixer les eines de treball, plantejarà dubtes i desenvoluparà les capacitats necessàries per tal que l'alumne pugui desenvolupar-se en aquest nou entorn caracteritzat pel caos. En definitiva, el paper del professor consisteix en:
- Ensenyar a construir als alumnes les seves xarxes.
- Ensenyar a treure el màxim profit de les oportunitats d'aprenentatge.
- Ensenyar com descobrir i organitzar la informació de forma eficient.
- Guiar l'alumne quan no sàpiga que fer orientant la seva tasca.
- Mostrar quines són les millors formes de comunicar-se i demanar ajuda.
Relació docent-alumnes
En aquest vídeo s'explica de forma molt gràfica les característiques d'aquesta teoria i la relació que s'estableix entre alumne i professsor.
Criteris i instruments d'avaluació
L'alumne ha d'estar preparat per buscar constantment informacions i avaluar la fiabilitat de les fonts d'on les extreu. És necessari que el procés avaluatiu sigui flexible i es valori no només l'assoliment dels objectius sinó també la capacitat de cada individu en la creació de la seva xarxa d'aprenentatge. Al treballar de forma col·laborativa s'hauria de parlar d'autoavaluació (realitzada pel propi alumne), coavaluació (realitzada per la resta d'estudiants que formen part de la comunitat d'aprenentatge), i avaluació del docent o dels altres membres de la xarxa que desenvolupen el rol d'experts.
Plantejaments d' incorporació de les TIC a l' aula compatibles amb el paradigma: Exemples
Tal com hem comentat, en el Connectivisme la tecnologia té un paper molt important. Segons els principis connectivistes, les eines tecnològiques que tenim als nostre abast augmenten les nostres habilitats per interactuar amb els altres i, així, poder fer més coses. Són moltes les aplicacions i usos de les TIC que es deriven d'aquesta teoria de l'aprenentatge ja que:
- Afavoreix el treball cognitiu en la creació i visualització de patrons.
- Desenvolupa la nostra habilitat cognitiva.
- Facilita l'accés a la informació de forma molt ràpida.
Algunes propostes educatives que encaixen amb la proposta connectivista serien: l'aprenentatge basat en la resolució de problemes, la col·laboració en projectes on intervinguin diferents centres i la creació de comunitats virtuals.
Referències
- Entrevista de George Siemens per a la revista. Learning Review.
- George Siemens. Congrès de Models d'Integració de les TIC. Madrid. 2010.
