sábado, 21 de mayo de 2011

El connectivisme



Característiques de la teoria

El connectivisme és una teoria del coneixement (A kind of knowledge theory) que analitza l'impacte de les TIC en la nostra societat per tal d'integrar-les en l'ensenyament. El concepte de xarxa pren molt importància. Per tant, el Connectivisme el podem definir com na teoria de l'aprenentatge per a l'era digital. Les xarxes permeten establir relacions i crear espais d'intercanvi entre persones, grups i institucions de tot arreu per tal de desenvolupar una millor educació. La teoria connectivista parla de learning things, és a dir, d'entitats entre les que s'estableixen connexions. Dues entitats estan connectades quan una pot canviar l'estat de l'altra. Per tant poden considerar-se learning things: individus, ordinadors, grups, comunitats i societats. Per aquest motiu, les xarxes són importants no només en l'àmbit educatiu, sinó també en tots els aspectes de la societat.

Dins d'aquest context, les principals característiques que hauria de tenir una xarxa educativa haurien de ser: accessibilitat, adaptabilitat, flexibilitat, horitzontalitat i adaptabilitat. El Connectivisme concep l'aprenentatge com una activitat col·laborativa. Com que el coneixement està en en xarxa, els alumnes han de ser capaços de buscar-lo interactuant amb els diferents membres de la comunitat d'aprenentatge. Per tant, el connectivisme ens permet afavorir processos de gestió i treball de la informació a més de l'aprenentatge conjunt entre els alumnes.

Els principis del connectivisme són els següents:
  • L’aprenentatge i el coneixement es recolzen en una gran diversitat de conceptes i idees.
  • L’aprenentatge es considera un procés de connexió entre diferents nodes o fonts d’informació especialitzades per tal d’anar creant una xarxa d’informació.
  • L'aprenentatge és un procés que té lloc en diferents contextos que no es troben necessàriament sota el control de l'individu.
  • Per facilitar l’aprenentatge és necessari nodrir i mantenir actualitzades les connexions de forma constant. D'aquesta manera s'adquireix una nova informació deixant obsoleta les anteriors.
  • La presa de decisions és un procés d’aprenentatge per sí mateix.
  • El coneixement pot ser extern a l’ésser humà.
  • Capacitat per distingir la informació important de la que no ho és.
  • La importància donada a una informació pot variar amb el temps.

Diferències amb les altres teories

El Connectivisme combina elements de diferents teories de l'aprenentatge, les estructures socials i les noves tecnologies de la informació. La principal diferència que els autors proposen, en comparació amb altres teories, és que el centre de l'aprenentatge està "fora" de l'individu. Les altres teories del coneixement estan fonamentades en teories psicològiques que no són suficients per entendre la forma com integrem el coneixement. Aquest no està format per "oracions" sinó per connexions i interaccions entre diferents entitats. El Connectivisme pretén descriure com es produeixen aquestes connexions i com es desenvolupen. En aquest context, aprendre a valorar allò que s'aprèn, la necessitat d'avaluar la necessitat d'aprendre, la capacitat de sintetitzar i reconèixer diferents tipus de connexions són habilitats que adquireixen una importància molt rellevant i s'han de fomentar.


Principals autors

Els dos autors més representatius d'aquesta teoria són George Siemens i Stephen Downes. El connectiviste s'ha desenvolupat a partir dels seus anàlisis sobre les limitacions de les considerades teories tradicionals d'aprenentatge. Pretenen explicar l'efecte de la tecnologia sobre els diferents aspectes de la nostra vida. Ambdós coincideixen en assenyalar que el Connectivisme suposa una millor adaptació dels estils cognitius propis de l’aprenentatge tradicional al nou "ecosistema digital"

George Siemens



George Siemens va desenvolupar el seu plantejament a partir de les limItacions que trobava en les teories del Conductisme, Cognitivisme i Constructivisme. Va presentar el Connectivisme com la teoria de l'ensenyament-aprenentatge més adient per a l'era digital. Per a Siemens, el Connectivisme es fonamenta en la interacció entre les persones i les noves tecnologies, en les xarxes de connexions i en l'actualització continua de la informació. El Connectivisme ha integrat els principis de les teories del caos, la xarxa, la complexitat i les teories d’autorganització, creant així, el que Siemens anomena "aprenentatge ecològic".




Stephen Downes



Per aquest autor, el coneixement està format per un conjunt de connexions i interaccions. Per tant, l'aprenentatge consisteix en l'habilitat de cada persona per construir i moure's entre aquestes xarxes. Ell mateix ho explica en el vídeo següent:








Video streaming by Ustream

Objectius educatius que es planteja

L'objectiu principal de les activitats d'aprenentatge connectivistes és mantenir actualitzada la informació i el coneixement de cada individu. Tenint en compte això, els objectius educatius que es planteja es podrien resumir en:
  • Crear, mantenir i utilitzar el flux d’informació.
  • Saber distingir la informació important de la que no ho és.
  • Reconèixer quan una nova informació altera les decisions anteriors.

Rol de l' estudiant

L'enfocament connectivista està centrat en l'estudiant ja que pretén que cada alumne crei una xarxa d'aprenentatge d'acord amb els seus interessos i necessitats personals. Per aquest motiu, l'estudiant se situa al centre del procés d'aprenentatge. Autonomia es el concepte clau a l'hora de parlar del rol de l'estudiant. Aquest cal que defineixi com serà el seu procés aprenentatge i iniciar la recerca del coneixement. Serà clan el desenvolupament de les habilitat necessàries per distingir les connexions que s'estableixen entre els diferents coneixements. L'aprenentatge dependrà de com un estigui connectat amb els altres i de les connexions que s'estableixin entre ells. L'alumne buscarà nous continguts però també n'aportarà al grup ja que per conèixer cal fer connexions i per aprendre cal construir xarxes.


Interacció entre estudiants

L'aprenentatge serà més eficaç a mesura que existeixen més connexions entre estudiants a la xarxa de coneixement. Aquí es veu la importància de la interacció entre estudiants. En aquests nou escenari, el treball col•laboratiu i el feedback entre els diferents participants del procés d'aprenentatge es la clau. Destacar que el treball en grup pot arribar a ser molt gratificant ja que genera intercanvi d'opinions que ajuden a relacionar coneixements d'uns alumnes amb els dels altres.


Rol del docent

El rol del docent és el d'acompanyant del procés d'ensenyament-aprenentatge. Esdevé uns dels nodes especialitzats de la xarxa de coneixement de l'alumne. El docent no transmet informació ja que no té el coneixement, llavors...quin serà el seu paper? Doncs s'encarregarà de donar a conèixer les eines de treball, plantejarà dubtes i desenvoluparà les capacitats necessàries per tal que l'alumne pugui desenvolupar-se en aquest nou entorn caracteritzat pel caos. En definitiva, el paper del professor consisteix en:
  • Ensenyar a construir als alumnes les seves xarxes.
  • Ensenyar a treure el màxim profit de les oportunitats d'aprenentatge.
  • Ensenyar com descobrir i organitzar la informació de forma eficient.
  • Guiar l'alumne quan no sàpiga que fer orientant la seva tasca.
  • Mostrar quines són les millors formes de comunicar-se i demanar ajuda.


Relació docent-alumnes

En aquest vídeo s'explica de forma molt gràfica les característiques d'aquesta teoria i la relació que s'estableix entre alumne i professsor.




Criteris i instruments d'avaluació

L'alumne ha d'estar preparat per buscar constantment informacions i avaluar la fiabilitat de les fonts d'on les extreu. És necessari que el procés avaluatiu sigui flexible i es valori no només l'assoliment dels objectius sinó també la capacitat de cada individu en la creació de la seva xarxa d'aprenentatge. Al treballar de forma col·laborativa s'hauria de parlar d'autoavaluació (realitzada pel propi alumne), coavaluació (realitzada per la resta d'estudiants que formen part de la comunitat d'aprenentatge), i avaluació del docent o dels altres membres de la xarxa que desenvolupen el rol d'experts.


Plantejaments d' incorporació de les TIC a l' aula compatibles amb el paradigma: Exemples

Tal com hem comentat, en el Connectivisme la tecnologia té un paper molt important. Segons els principis connectivistes, les eines tecnològiques que tenim als nostre abast augmenten les nostres habilitats per interactuar amb els altres i, així, poder fer més coses. Són moltes les aplicacions i usos de les TIC que es deriven d'aquesta teoria de l'aprenentatge ja que:
  • Afavoreix el treball cognitiu en la creació i visualització de patrons.
  • Desenvolupa la nostra habilitat cognitiva.
  • Facilita l'accés a la informació de forma molt ràpida.
Aquesta teoria proposa un disseny educatiu vinculat directament amb les eines 2.0 com ara els blogs, els wikis, les xarxes socials i els repositoris de continguts digitals. Tots aquests recursos fan possible la interacció entre diferents usuaris, l'actualització i retroalimentació de coneixements i l'establiment d'enllaços amb diferents fonts d'informació.
Algunes propostes educatives que encaixen amb la proposta connectivista serien: l'aprenentatge basat en la resolució de problemes, la col·laboració en projectes on intervinguin diferents centres i la creació de comunitats virtuals.


Referències


martes, 17 de mayo de 2011

Día Mundial de Internet. Propuesta didáctica

El 17 de mayo es el Día Mundial de Internet. Ésta es una efeméride que pretende difundir las ventajas y posibilidades que ofrecen las nuevas tecnologías para mejorar el nivel de vida de las personas. Internet está en continuo crecimiento. Noticias de uso didáctico de EducaRed nos propone una interesante propuesta didáctica para trabajar esta efeméride en el aula con el uso de las TIC. Proponen utilizar las siguientes herramientas 2.0:
Para consultar esta propuesta didáctica pulsa aquí.


Presentación

Día Mundial de Internet


lunes, 16 de mayo de 2011

Vídeo: cambiar los paradigmas en la educación

Interesante vídeo cuyo mensaje incide en la idea de que estamos haciendo aprender a los niños con un sistema educativo creado para dar servicio a las necesidades de la Revolución Industrial. En la actualidad, donde la colaboración, la conexión y la interacción es clave, es fundamental permitir que los niños se muestren, se despierten, se relacionen y se comuniquen con alegría y también con criterio.

domingo, 1 de mayo de 2011

Teorías de la Educación a Distancia

Existen distintos enfoques que pueden servirnos para reflexionar sobre el tema de la Educación a Distancia. Varios autores han planteado diferentes interpretaciones teóricas del proceso de enseñanza-aprendizaje en esta modalidad educativa.
La mayoría coinciden en los puntos que se detallan a continuación:

1) Separación física entre alumno-docente
y, también de los diferentes grupos de aprendizaje es el principal punto en común entre todos los planteamientos.
  • Para Peters el concepto de "distancia" va más allá de la distancia física. La concibe como una característica de la sociedad industrial, con una tecnología más individualizada y descentralizada de la estructura de la toma de decisiones.
  • El concepto de "distancia" en Moore se focaliza más en el punto de vista del alumno (aprendizaje autónomo) que en el de la institución educativa.
  • Holmberg pretende superar la "distancia" mediante la comunicación interpersonal. Para ello, es necesario motivar al alumno a través de los materiales didácticos adecuados. Así, éste se involucrará en lo que denomina "conversación didáctica".
  • Por otro lado, Keegan no da un valor positivo a la "distancia" y recalca la necesidad de establecer un vínculo necesario con la educación presencial.

2) Influencia de la educación de adultos.

3) El centro de la formación es la persona que aprende.

4) Influencia de la organización educativa responsable de la acción formativa.

5) Utilización de diferentes medios y soportes bien estructurados. Las metodologías y estrategias de aprendizaje se enriquecen con el uso de las Nuevas Tecnologías.

6) Sistema de comunicación bidireccional entre los diferentes participantes del curso de formación.

Educación a Distancia: Marco Teorético para la Educación a Distancia


Existen distintos enfoques que pueden servirnos para reflexionar sobre el tema de la Educación a Distancia. Varios autores han planteado diferentes interpretaciones teóricas del proceso de enseñanza-aprendizaje en esta modalidad educativa.

Esta teoría trata de responder las siguientes cuestiones:
  • ¿Es la educación a distancia una actividad educativa?
  • ¿Es la educación a distancia una forma de educación convencional?
  • ¿Es posible la educación a distancia o es una contradicción?

Educación a Distancia: Teoría de la Equivalencia


Existen distintos enfoques que pueden servirnos para reflexionar sobre el tema de la Educación a Distancia. Varios autores han planteado diferentes interpretaciones teóricas del proceso de enseñanza-aprendizaje en esta modalidad educativa.

Según la Teoría de la Equivalencia, la educación que se ha de impartir a la distancia deberá ser de la misma calidad que la que se imparte en la modalidad presencial.

Educación a Distancia: Síntesis de las Teorías Clásicas


Existen distintos enfoques que pueden servirnos para reflexionar sobre el tema de la Educación a Distancia. Varios autores han planteado diferentes interpretaciones teóricas del proceso de enseñanza-aprendizaje en esta modalidad educativa.

Esta teoría ofrece una síntesis de elementos de las teorías de la comunicación y la difusión y por filosofías de la educación. Para Hilary Perraton, la Educación a Distancia es "un procedimiento educacional en el cual una proporción significativa de la enseñanza es conducida por alguien separado en espacio y/o tiempo de la persona que está aprendiendo".

Educación a Distancia: Teoría de la andragogía

Existen distintos enfoques que pueden servirnos para reflexionar sobre el tema de la Educación a Distancia. Varios autores han planteado diferentes interpretaciones teóricas del proceso de enseñanza-aprendizaje en esta modalidad educativa.


Según la teoría de la andragogía, el aprendizaje del adulto se fundamenta en 2 aspectos:
  • Los alumnos poseen autonomía y capacidad de dirigir su aprendizaje.
  • El profesor ocupa un rol de facilitador del aprendizaje en vez de ser un transmisor de información.

Educación a Distancia: Teoría de la Interacción y la Comunicación


Existen distintos enfoques que pueden servirnos para reflexionar sobre el tema de la Educación a Distancia. Varios autores han planteado diferentes interpretaciones teóricas del proceso de enseñanza-aprendizaje en esta modalidad educativa.

Lo que ha caracterizado a la educación convencional es la interacción entre el profesor y sus alumnos. Acuña el concepto de conversación didáctica guiada que establece el alumno con los materiales didácticos.

Educación a Distancia: Teoría de la Industrialización de la Enseñanza


Existen distintos enfoques que pueden servirnos para reflexionar sobre el tema de la Educación a Distancia. Varios autores han planteado diferentes interpretaciones teóricas del proceso de enseñanza-aprendizaje en esta modalidad educativa.

Otto Peters establece que la base de su teoría se sostiene sobre la división del trabajo. Para este autor, la educación a distancia es "un método de impartir conocimientos, habilidades y actitudes, racionalizado mediante la aplicación de la división del trabajo y de principios organizativos, así como por el uso extensivo de medios técnicos, especialmente para el objetivo de reproducir material de enseñanza de alta calidad, lo cual hace posible instruir a un gran número de estudiantes al mismo tiempo y donde quiera que ellos vivan. Es una forma industrial de enseñar y aprender".