Objetos de aprendizaje y diseño instruccional

Los objetos de aprendizaje (OA) tienen formas muy diversas y pueden presentarse también en formatos diferentes. Sin embargo, podemos definirlos como:

Archivos en formato digital con un propósito claramente pedagógico constituido, principalmente, por tres componentes internos: contenidos, actividades de aprendizaje y elementos de contextualización. 

Aunque se recomienda que un objeto de aprendizaje sea un pequeña pieza de contenido, su tamaño es variable, lo que se conoce como granularidad. Estos recursos digitales pueden indexarse a fin de facilitar su posterior localización y recuperación, esto es posible gracias a los metadatos.

Los OA deben ser portables, es decir, deben poder ser reutilizados en diferentes contextos y plataformas de manera transparente, sin que haga falta cambios en su estructura y contenido. Además, hay que poder acceder con independencia del sistema operativo y del hardware que se utilice, es lo que se llama interoperatividad.

Uno de los aspectos más importantes de los OA es su modularidad, con este concepto se hace referencia a la posibilidad de que estos recursos educativos estén compuestos por diferentes módulos que sean agregables y desagregables en función de las necesidades de cada usuario.

Una de las características mencionadas de los OA es su interoperatividad, es decir, estos recursos deben poder funcionar con independencia del sistema operativo y del hardware que se utilice. El propósito de la especificación IMS Learning Design (IMSLD) es precisamente el de facilitar la interoperatividad de los diseños instruccionales. Esta especificación permite describir la estructura de las tareas y actividades que tienen lugar en una unidad de aprendizaje. En este modelo se indican los objetivos educativos que se quieren alcanzar, quien se encarga de cada aspecto, cuando debe hacerlo y los recursos que se deben utilizar.

Read More

Visió dominant dels objectes d’aprenentatge i dels dissenys instruccionals

Els objectes d’aprenentatge (OA) tenen formes molt diverses i poden presentar-se també en formats diferents. Tot i això, podem definir-los com:

Arxius en format digital amb un propòsit clarament pedagògic constituït, principalment, per tres components interns: continguts, activitats d’aprenentatge i elements de contextualització. 

Tot i que es recomana que un objecte d’aprenentatge sigui un petita peça de contingut, la seva mida és variable, fet que és coneix com granularitat. Aquests recursos digitals poden indexar-se per tal de facilitar la seva posterior localització i recuperació, això és possible gràcies a les metadades.

Els OA han de ser portables, és a dir, han de poder ser reutilitzats en diferents contextos i plataformes de manera transparent, sense que faci falta canvis en la seva estructura i contingut. A més a més, cal poder-hi accedir amb independència del sistema operatiu i del maquinari que s’utilitzi, és el que s’anomena interoperativitat.

Un dels aspectes més importants dels OA és la seva modularitat, amb aquest concepte es fa referència a la possibilitat que aquests recursos educatius estiguin compostos por diferents mòduls que siguin agregables i desagregables en funció de les necessitats de cada usuari.

Una de les característiques esmentades dels OA és la seva interoperativitat, és a dir, aquests recursos han de poder funcionar amb independència del sistema operatiu i del maquinari que s’utilitzi. El propòsit de l’especificació IMS Learning Design (IMSLD) es precisament el de facilitar la interoperativitat dels dissenys instruccionals. Aquesta especificació permet descriure l’estructura de les tasques i activitats que tenen lloc en una unitat d’aprenentatge. En aquest model s’indiquen els objectius educatius que es volen assolir, qui s’encarrega de cada aspecte, quan ho ha de fer i els recursos que s’han d’utilitzar.

Read More