El connectivisme és una teoria del coneixement (A kind of knowledge theory) que analitza l'impacte de les TIC en la nostra societat per tal d'integrar-les en l'ensenyament. El concepte de xarxa pren molt importància. Per tant, el Connectivisme el podem definir com na teoria de l'aprenentatge per a l'era digital. Les xarxes permeten establir relacions i crear espais d'intercanvi entre persones, grups i institucions de tot arreu per tal de desenvolupar una millor educació.
La teoria connectivista parla de learning things, és a dir, d'entitats entre les que s'estableixen connexions. Dues entitats estan connectades quan una pot canviar l'estat de l'altra. Per tant poden considerar-se learning things: individus, ordinadors, grups, comunitats i societats. Per aquest motiu, les xarxes són importants no només en l'àmbit educatiu, sinó també en tots els aspectes de la societat.
Dins d'aquest context, les principals característiques que hauria de tenir una xarxa educativa haurien de ser: accessibilitat, adaptabilitat, flexibilitat, horitzontalitat i adaptabilitat.
El connectivisme concep l'aprenentatge com una activitat col·laborativa.Com que el coneixement està en en xarxa, els alumnes han de ser capaços de buscar-lo interactuant amb els diferents membres de la comunitat d'aprenentatge. Per tant, el connectivisme ens permet afavorir processos de gestió i treball de la informació a més de l'aprenentatge conjunt entre els alumnes.
Els principis del connectivisme són els següents:
- L’aprenentatge i el coneixement es recolzen en una gran diversitat de conceptes i idees.
- L’aprenentatge es considera un procés de connexió entre diferents nodes o fonts d’informació especialitzades per tal d’anar creant una xarxa d’informació.
- L'aprenentatge és un procés que té lloc en diferents contextos que no es troben necessàriament sota el control de l'individu.
- Per facilitar l’aprenentatge és necessari nodrir i mantenir actualitzades les connexions de forma constant. D'aquesta manera s'adquireix una nova informació deixant obsoleta les anteriors.
- La presa de decisions és un procés d’aprenentatge per sí mateix.
- El coneixement pot ser extern a l’ésser humà.
- Capacitat per distingir la informació important de la que no ho és.
- La importància donada a una informació pot variar amb el temps.
Diferències amb les altres teories
El Connectivisme combina elements de diferents teories de l'aprenentatge, les estructures socials i les noves tecnologies de la informació. La principal diferència que els autors proposen, en comparació amb altres teories, és que el centre de l'aprenentatge està "fora" de l'individu. Les altres teories del coneixement estan fonamentades en teories psicològiques que no són suficients per entendre la forma com integrem el coneixement. Aquest no està format per "oracions" sinó per connexions i interaccions entre diferents entitats.
El Connectivisme pretén descriure com es produeixen aquestes connexions i com es desenvolupen. En aquest context, aprendre a valorar allò que s'aprèn, la necessitat d'avaluar la necessitat d'aprendre, la capacitat de sintetitzar i reconèixer diferents tipus de connexions són habilitats que adquireixen una importància molt rellevant i s'han de fomentar.
0 comentaris:
Publicar un comentario